Skip to main content

LA PALMA TRADICIONAL CATALANA

COSTUMARI CATALÀ

Segons hem pogut trobar en el “Costumari Català” de Joan Amades, la tradició de fer el ram amb palma teixides i treballades és relativament moderna, neix cap a 1860 de les mans dels cistellers del Baix Llobregat. Aquesta tècnica va agradar molt a la classe benestant catalana perquè moltes de les creacions en palma traspuen la inspiració clarament Modernista i per això posteriorment va ser adaptat per altres cistellers de la ciutat de Barcelona, on van tenir un èxit espectacular.

“La Quaresma. Dissabte de Rams i Diumenge de Rams”

Text i il·lustracions extretes del Costumari Català de Joan Amades. Pàgs 681-716

Per a més informació: Costumari Català

palmes_viaplana_costumari_amades

EL
MODERNISME

El modernisme fou, doncs, un estil urbà i burgès, a cavall entre el segle XIX i el segle XX

Estil arquitectònic i decoratiu caracteritzat per les formes curvilínies, extretes de la flora i en general de la natura.

Els Modernistes creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l’art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l’art de l’academicisme.

Aquestes noves tendències es fan evidents en les diferents arts com l’arquitectura (inclosos tots els tipus d’edificis), escultura (tant com a art independent, com a complement d’edificis), pintura, arts decoratives (amb materials com ceràmica, mosaic, vidre, fusta, tèxtils i ferro per manufacturar qualsevol objecte com mobles, làmpades, joies, vestits, ampolles, vaixelles, coberts, catifes, etc.), i a la literatura i la música.

L’arquitectura i les arts aplicades són enteses com un tot que defineix l’estètica i la identitat de l’edifici, esborrada la jerarquia entre arquitecte i artesà a través d’una estreta col·laboració. La simbiosi revela la sintonia entre el modernisme i els corrents renovadors similars a escala europea. Tots comparteixen el concepte d’obra d’“art total”, la integració de totes les arts en el marc global del projecte.

Gaudí, d’entre molts d’altres grans artistes catalans (Domènech i Montaner, Santiago Rossinyol, Puig i Cadafalch,…) exemplifica la convergència de les diferents disciplines durant el modernisme, el qual, va comptar amb col·laboradors habituals com Llorenç Matamala, Josep Llimona, Carles Mani, Josep M. Jujol,…

Per a més informació: el Modernisme català